ENYORANÇA

 Un poema de María Teresa Llobet.

El degoteig del l'aigua

que s'esmuni de les roques,

em fan pesar en tu

peró tu no hi ets

i elles t'enyoren.

Les ones que llisquen

dolçament per la sorra

em fan pensar amb tu

peró tu no hi ets

i elles t'enyoren.

I aquelles tardes plujoses

quan et sentia a la vora

sempre fan que pensi amb tu

peró tu no hi ets

la pluja també t'enyora.

I aquests mots que escric

cerquen ta presència

ratllen el paper

aquests pobres versos

t'enyoren també.

                      Maria Teresa Llobet.

Etiquetas: María Teresa Jobet